L’Espluga de Francolí culminarà aquest dissabte 22 de novembre el projecte de memòria democràtica iniciat fa set anys amb la col·locació de les Stolpersteine, les llambordes commemoratives dedicades als veïns i residents del municipi deportats als camps de concentració i extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. L’acte, que serà públic i itinerant pels carrers on es col·locaran les llambordes, començarà a les 11 del matí a la plaça de la Vila i serà obert a tota la ciutadania.

L’homenatge comptarà amb la presència del director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, així com de representants dels familiars dels deportats, de l’historiador Àlex Rebollo, autor del projecte “Memòria a peu de carrer”, i de les autoritats locals. L’acte també inclourà l’actuació musical d’una alumna i una exalumna de l’Escola Municipal de Música Jordi Francolí, que interpretaran peces al piano i violí en diferents punts del recorregut.

Un recorregut de record pels darrers domicilis dels deportats

Després de l’inici a la plaça de la Vila, la comitiva avançarà pels carrers on es col·locaran les llambordes, just davant dels que van ser els últims domicilis en llibertat de les persones homenatjades. Cada aturada permetrà recordar-ne la trajectòria vital i el destí als camps nazis, amb la participació de familiars i representants del Memorial Democràtic.

Les Stolpersteine que s’instal·laran a l’Espluga recorden quatre persones vinculades al municipi que van patir deportació: Antoni Vendrell Casares, deportat a Mauthausen i assassinat a Gusen el 1941; Joan Rosell Huguet, també deportat a Mauthausen i assassinat a Gusen el mateix any; Antoni Descarrega Llop, deportat a Mauthausen i alliberat el 1945; i Lluís Miralles Casadó, deportat a diversos camps nazis i assassinat a Wöbbelin el 1945.

Segons els criteris internacionals del projecte Stolpersteine, les llambordes s’instal·len davant del darrer habitatge conegut de les víctimes. En aquest sentit, Josep Sanahuja Nadal, tot i haver nascut a l’Espluga i haver estat deportat a Buchenwald, queda fora de la instal·lació local perquè va fixar la seva darrera residència a Vilafranca del Penedès, ciutat on ja disposa de la seva Stolperstein.

L’acte de dissabte tanca un procés que es remunta al 2018, quan el ple municipal va aprovar impulsar un espai de memòria dedicat a les víctimes del nazisme vinculades al municipi. No va ser fins els anys 2021 i 2022, que per encàrrec de l’Ajuntament, l’historiador Àlex Rebollo va elaborar la recerca “Memòria a peu de carrer”, que va permetre identificar els deportats, reconstruir-ne les biografies i localitzar-ne els domicilis. L’any 2022, l’Ajuntament va aprovar i tramitar la sol·licitud de les llambordes, que finalment van arribar aquest setembre del 2025.

Les Stolpersteine, creades per l’artista alemany Gunter Demnig i coordinades a Catalunya pel Memorial Democràtic, formen la xarxa de memorials descentralitzats més extensa d’Europa, amb més de 75.000 llambordes repartides en una vintena de països. Integrades al paviment, converteixen l’espai públic en un lloc de memòria permanent, on els vianants es troben literalment amb la història a peu de carrer.

L’Ajuntament anima tota la població a participar en l’homenatge i acompanyar les famílies en aquesta jornada de dignificació col·lectiva.